Els humans ens servim de

diferents llenguatges,

complementaris entre sí,

per a comunicar-nos i

expressar amb major

precisió el que volem dir.

Una d’aquestes formes de

llenguatge es denomina…

Comunicació no verbal

Comunicació no verbal

Quan parlem amb algú nomes una petita part de la informació que obtenim procedeix de les seves paraules.Tot comunica: la modulació de la veu, els gestos de les mans i la cara, la postura del cos, les distàncies...Entre un 60 i un 70% del que comuniquem ho fem a través del llenguatge no verbal.El LnV és en part innat, en parte après.Conéixer el LnV ens fa més hàbils en la comunicació (intel·ligència emocional)

Comunicació no verbal

Darwin ja va observar que determinades respostes emocionals tenen tendència a anar acompanyades de certes expressions corporals i facials, tant en humans com en animals

Comunicació no verbal

• Kinèsia: gestos i moviments del cos

• Paralingüística: comportament no verbal expressat en la veu

• Proxèmica: comportament no verbal relacionat amb l’espai personal

Àmbits d’estudi

• Postura corporal• Gestos• Expressió facial• Mirada• Sonriure

Kinèsia

• Posició dels braços (creuats al davant o al darrere, caiguts)

• Posició de les cames (creuades, obertes, estirades)

• Posició dels peus• Posició del cap (aixecat,

inclinat)• Posició de les mans (ocupades,

lliures, en contacte amb el cos)

La postura corporal

Els gestos són moviments de les mans i el rostre amb el qual expressem estats d’ànim

Es classifiquen en innats i adquirits. Els innats els compartim tots els humans, sense que intervingui la cultura. Els adquirits els aprenem a través de la imitació de les persones

Els gestos

Són gestos transculturals que responen habitualment a l’expressió d’estats d’ànim

Gestos innats

Canvien d’una cultura a una altra i el seu ús depén de la situació comunicativa, formal o informal, en la qual ens trobem

Gestos adquirits

Les emocions bàsiques tenen una expressió facial universal, que es manifesta de forma similar arreu del món. Aquestes emocions són l’alegria, la pena, el fàstic, la por, la ira i la sorpresa.

Estudi transcultural: membres d’una cultura primitiva de Nova Guinea coincideixen a l’hora d’identificar emocions a través de les expressions de rostres d’una altra cultura.

Paul Ekman

Expressió facial

FÀSTIC

Lleugera contracció del múscul que arronsa el nas i acluca els ulls. El gest del nas arronsat és simultani a de l’elevació del llavi superior

IRA

Mirada fixa, ulls lleugerament tancats, celles juntes i inclinades, boca tancada amb tensió

TRISTESA

Cauen les parpelles i s’angulen les celles cap a dalt. Els llavis s’estiren horitzontalment.

ALEGRIA

Contracció del múscul cigomàtic (que va del pòmul al llavi superior) i de l’orbicular (que envolta l’ull). Les galtes s’aixequen i apareixen “potes de gall”

SORPRESA

Les parpelles superiors pujen. La mandíbula cau.

POR

Parpelles aixecades al màxim. Les celles aixecades s’ajunten. La boca s’obre i els llavis s’estiren.

• La dilatació de les pupil·les és un indicador d’interès i atractiu. Quan més favorable és l’actitud de la pesona, major serà la dilatació pupilar.

• El nombre de cops que es parpelleja per minut està relacionat amb el grau de nerviosisme

• Evitar la mirada d’altres redueix la credibilitat de l’emisor

La mirada

• El somriure s’utilitza generalment per expressar simpatia i alegria.

• Atreu el somriure dels altres i és una forma de relaxar la tensió

• Però el somriure també pot expressar ansietat, inseguretat i hostilitat amagada

El somriure

El somriure

FALSA

AMORTIDA

BURLONA

DE MENYSPREU

TRISTA

SINCERA

TEMEROSA