Post on 21-Aug-2020
Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambienti Habitatge
Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet
cat
El Paratge Natural d’Interès Nacional (PNIN) de Poblet és un espai natural de protecció especial que es declarà per Llei l’any 1984 amb l’objectiu de conservar i defensar el medi, preservar el paisatge i restaurar el patrimoni del marc natural que envolta el monestir de Santa Maria de Poblet.L’any 1998, es declararen per Decret les Reserves Naturals Parcials del barranc de la Trinitat i del barranc del Tillar. Ambdues es gestionen conjuntament des del PNIN de Poblet.La superfície protegida s’emmarca a la comarca de la Conca de Barberà, concretament dins els termes municipals de Vimbodí i Poblet i l’Espluga de Francolí.Al PNIN de Poblet es distingeixen clarament dos grans tipus de relleu: al sector del vessant nord de les muntanyes de Prades, el relleu és marcadament muntanyós (serralada Prelitoral), mentre que la part més septentrional del PNIN es caracteritza per un conjunt de terres més planeres al voltant de la vall del riu Sec (depressió Central catalana).L’altitud del Paratge Natural oscil·la entre els 400 m de les parts més baixes fins als 1.201 m del Tossal de la Baltasana a l’extrem sud-oest de l’espai protegit, cim que representa el punt més elevat de les muntanyes de Prades.
El clima és el típicament mediterrani però amb matisos. Presenta una tendència a la continentalitat i també els efectes lògics per l’augment de l’altitud, que deriven vers un clima de muntanya mitjana. L’orientació general del Paratge vers el nord també influeix en el seu clima, apareixent com una gran obaga. La temperatura mitjana anual és de 13,2 ºC i la precipitació mitjana anual se situa entre els 550 i els 600 mm.
El Paratge Natural de Poblet deu el seu nom al monestir cistercenc que fou fundat el segle XII en uns terrenys donats per Ramon Berenguer IV als monjos de l’ordre del Cister. L’indret on es bastí l’actual monestir era conegut com hortus populeti (lloc d’horta envoltat de bosc d’àlbers, Populus alba) i d’aquí procedeix el nom de Poblet.Amb la fundació del monestir, els monjos van començar l’aprofitament racional del bosc i hi van construir diferents granges. El domini monàstic durà fins al 1835, any en què el Decret de supressió de monestirs, col·legis religiosos i convents va comportar que la comunitat dels monjos de Poblet abandonés el monestir i les seves propietats. A partir de llavors, en quedar fora de qualsevol control, el bosc de Poblet fou assolat per aprofitaments irracionals, portant-lo a una desforestació quasi total. Posteriorment, les Lleis desamortitzadores de Mendizábal i Madoz (1855) establiren que el bosc de Poblet passava a ser propietat de l’Estat i administrat
per Hisenda, la qual va posar a la venda part del bosc a particulars. Sortosament, el bosc de Poblet s’inclogué en el Catàleg de forests d’utilitat pública (1862) exceptuades de la venda. Més endavant, amb la creació de les Divisions hidrologicoforestals (1901), començaren els treballs de partionament, restauració i conservació del bosc de Poblet. D’aquesta època daten les cases forestals de la Pena, Castellfollit i el Tillar.L’any 1984, es declarà Paratge Natural d’Interès Nacional una part de la vall del monestir de Poblet (Llei 22/1984, de 9 de novembre) i, per tant, el bosc de Poblet passà a tenir un règim de protecció especial i a ser gestionat per l’Administració autonòmica fins als nostres dies.
Portada: vista panoràmica del monestir de Poblet i el bosc al fons Autor: Josep M. Casanoves Dolcet
Pàgina anterior: el barranc de la PenaArxiu PNIN Poblet
En aquesta pàgina: vista panoràmica del PNIN de PobletArxiu PNIN Poblet
Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet
Breu història
La litologia del Paratge de Poblet està condicionada per la seva pertinença a la serralada Prelitoral, amb influència de la depressió central catalana. Ambdues unitats estan separades per la falla de Poblet de direcció aproximada nord-est i sud-oest.Aquest espai és constituït per un sòcol hercinià, format durant el paleozoic, a base de pissarres grises i negres, gresos quarsífers, horitzons de sulfurs i conglomerats. Aquest conjunt està travessat per importants intrusions de materials granítics i diorítics acompanyades d’aurèoles metamòrfiques de petites dimensions.Els materials triàsics se situen per damunt del sòcol en algunes zones del Paratge i formen part de l’anomenada cobertora alpina, d’edat mesozoica, que cobreix el sòcol hercinià de gran part de les muntanyes de Prades. Es tracta, a grans trets, de conglomerats i gresos vermells, dolomies massives, calcàries dolomítiques, argiles vermelles amb guix, dolomies estratificades i margues calcàries.La vall de Castellfollit està inclosa a l’inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya (geozona 301) pel modelat sobre roques granítiques.El petit sector corresponent a la depressió Central catalana, situat a la part baixa del Paratge, al voltant del monestir de Poblet, és constituït en la seva pràctica totalitat per materials quaternaris corresponents a les terrasses del Francolí.Les activitats extractives a cel obert i en galeria varen ser força abundants en el passat al Paratge. De totes encara en queden empremtes. Els documents escrits més antics són del segle XI
i fan referència als pobladors del neolític, que explotaren zenc, argent, plom i coure. Des de llavors, i fins a la dècada dels vuitanta, es van anar duent a terme explotacions mineres de manera intermitent en diferents punts del Paratge.La morfologia càrstica dóna lloc a la surgència de nombroses fonts dins el Paratge Natural, d’entre les que cal destacar la font dels Boixets i la font del Deport.
El Paratge de Poblet presenta una gran diversitat de comunitats vegetals en un espai relativament reduït. Totes les comunitats vegetals de vocació forestal presents a les muntanyes de Prades estan representades al PNIN. Aquesta circumstància s’explica per la situació geogràfica de l’indret i per la interessant diversitat de sòls i materials geològics que es van succeint, segons un gradient altitudinal.Al PNIN es troben les comunitats vegetals següents en molt bon estat de conservació: alzinar litoral o amb marfull (Quercetum ilicis galloprovinciale), alzinar muntanyenc (Quercetum mediterraneo-montanum), roureda de roure de fulla petita (Violo-Quercetum fagineae), roureda de roure martinenc (Buxo-Quercetum pubescentis) i la roureda de roure reboll (Cephalantero-Quercetum pyrenaicae).Per una altra banda, també s’hi troben petites comunitats de pineda de pi rojalet (Pinus sylvestris), pinastre (Pinus pinaster), pinassa
(Pinus nigra) i pi blanc (Pinus halepensis)D’especial interés és la comunitat de roure reboll (Quercus pyrenaica) per ser l’única existent a Catalunya. També cal destacar l’existència del teix (Taxus bacatta) i el boix grèvol (Ilex aquifolium) per ser espècies protegides.Un altre tret que caracteritza el PNIN és el paisatge vegetal que ofereixen les grans extensions de conreus que existeixen a les parts més baixes. Els conreus són majoritàriament de vinya, de gran tradició a la Conca de Barberà, per a la elaboració dels seus vins i caves amb denominació d’origen.
Les muntanyes de Prades, marc on s’ubica el PNIN de Poblet, es localitzen en una zona pròxima al litoral, en plena zona mediterrània. Aquest fet condiciona els requeriments de la major part d’espècies, encara que les peculiaritats de l’orografia, l’orientació i el clima d’aquesta contrada, donen lloc a l’existència d’alguna espècie amb requeriments eurosiberians o medioeuropeus. Aquest fet provoca uns valors de diversitat faunística elevats que no coincideixen amb les serralades mediterrànies veïnes.Pel que fa als ocells, el marcat caràcter forestal del Paratge determina durant l’època de nidificació la confluència d’espècies mediterrànies (principalment insectívors) amb d’altres d’eurosiberianes que situen aquí el seu límit de distribució. Es poden destacar el pica-soques blau (Sitta europaea), el tord (Turdus
philomelos), el picot garser gros (Picoides major) i el mosquiter comú (Phylloscopus collybita). Les poblacions d’aquestes espècies es veuen incrementades a l’hivern i en el decurs de les migracions, quan també se’n poden veure d’altres típiques del Pirineu i de l’Europa Central.Durant aquestes èpoques es pot observar un bon nombre de rapinyaires que travessen el Paratge. Aquest grup es troba ben representat, assolint-hi bones densitats l’astor (Accipiter gentilis) i el gall carboner o gamarús (Strix aluco) al medi forestal, on també es troba l’àguila marcenca (Circaetus gallicus) i el mussol banyut (Asio otus). Als penya-segats són presents l’àguila daurada (Aquila crhysaetos), l’àguila cuabarrada (Hieraetus fasciatus), el falcó peregrí (Falco peregrinus) i el duc (Bubo bubo).La comunitat dels mamífers es troba representada amb espècies com el toixó (Meles meles), la fagina (Martes foina), la guineu (Vulpes vulpes), el turó (Mustela putorius), l’esquirol (Sciurus vulgaris), la rata cellarda (Elyomis quercinus), el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) i la geneta (Genetta genetta). Respecte als grans mamífers, el porc senglar (Sus scrofa) presenta una població regulada amb aprofitaments cinegètics. L’any 1995 s’inicià un projecte de reintroducció del cabirol (Capreolus capreolus). També hi són destacables les espècies de ratpenat com el ratpenat de ferradura gros (Rhinolophus ferrumequinum) i el ratpenat de ferradura petit (Rhinolophus hipposideros) associats a ambients cavernícoles, sobretot a l’hivern.Biogeogràficament, el mamífer més interessant és la musaranya menuda (Sorex minutus), aïllada a
les muntanyes de Prades de la resta de l’àrea de distribució de l’espècie.Respecte a la comunitat d’amfibis i rèptils, la salamandra (Salamandra salamandra) és un urodel molt abundant a la zona. El tòtil (Alytes obstetricans), el vidriol (Anguis fragilis), el gripau comú (Bufo bufo), el gripau d’esperons (Pelobates cultripes), i la serp verda (Malpolon monspessulanus), la serp blanca (Elaphe scalaris) i les serps d’aigua (Natrix natrix i Natrix maura) també hi són presents. Així mateix, s’hi troba l’escurçó (Vipera latastei) i la serp llisa septentrional (Coronella austriaca).El bosc de Poblet té la qualificació de Refugi de Fauna Salvatge des del novembre del 2004.
La geologia
1 Racó de la Mitja Lluna Arxiu PNIN Poblet
2 Roureda de roure reboll (Quercus pyrenaica) Arxiu PNIN Poblet
3 Porc senglar (Sus scrofa) Autor: Màrius Domingo
4 Cabirol (Capreolus capreolus) Autor: Màrius Domingo
5 Picot (Picoides major) Autor: Hilari Aragonès
6 Toixó (Meles meles) Autor: Màrius Domingo
La vegetació
La fauna
1 2 3 4 6
5
El Paratge Natural es troba aproximadament a 56 km de Lleida, a 36 km de Reus, a 25 km de Valls, a 46 km de Tarragona i a 110 km de Barcelona i podem accedir-hi mitjançant les vies de comunicació que s’indiquen a continuació:
Des de Barcelona
N-340 enllaceu amb la C-51 i després amb la N-240 a Valls direcció Lleida. Destinació a l’Espluga de Francolí i Vimbodí i Poblet
AP-2 sortida 9 (Montblanc) i enllaceu amb la N-240 direcció Lleida. Destinació a l’Espluga de Francolí i Vimbodí i Poblet Des de Tarragona
N-240 direcció Lleida. Destinació a l’Espluga de Francolí i Vimbodí i Poblet
Des de Lleida
N-240 direcció Tarragona. Destinació a Vimbodí i Poblet i l’Espluga de Francolí
AP-2 sortida 8 (L’Albí) i enllaceu amb N-240 la direcció Tarragona. Destinació a l’Espluga de Francolí i Vimbodí i Poblet
Des de Girona
N-II agafeu la AP-7 a Salt i enllaceu amb la AP-2 a Banyeres del Penedès sortida 9 (Montblanc) i després amb la N-240 direcció Lleida. Destinació a l’Espluga de Francolí i Vimbodí i Poblet
Transport públic
RENFE: Línia – Barcelona- Lleida. Servei regular d’autobús: Tarragona – Lleida.
Comunicacions i accessos
TV-7004
TV-7003
TV-7002
T-700
TV-7007
TV-7001
TV-7042
TV-7044
TV-7005
N-240
T-700
621
892
594
742
730
903
613
871
668
903
666
1203
10631111
1103
1156
1032
1043
1009
1072
1052
1122
1106
10p
p
p
p
p
p
p
p
p
p
p
p
p
p
p
p
p
p
p
p
p
p
p
p
1087p
p
Tossal Ras
Riu de Milans
l’Anderó
els Sagners
la Cova dels Fresos Molí del Salt
Peguera
Vimbodí(Vimbodí i Poblet)
Castell de Milmanda
Mare de Déu dels Torrents
l’Espluga de Francolí
Plans de Jori
el Francolí
l’EsteparSant Miquel
Masia del Fartet
la TossaSant Joan
Poblet(Vimbodí i Poblet)
Monestirde Poblet
les Masies
Balneari de l’Espluga
la Santíssima Trinitat
SOLÀ DE LA MATARiu Sec
Mas del SolerRiudabella Mata de Riudabella
la ReclotaVallclaraColl de Targa
Pla de Ruau
L E S G A R R I G U E S
L A C O N C A D E B A R B E R À
Biern
Bosc de la Vila
Planes de Montagudell
Punta del Sales
el Puig
Tossal Gros
Casa forestaldel Tillar
SERR
ET
DE
LA
MIN
A
Barra
nc d
el T
illar
SERR
A A
LTA
SERR
A L
LAR
GA
Bar
ranc
de
Cas
tellf
olli
t
Barra
nc d
els
Torn
ers Castellfollit
la CucurullaTossal de la Baltasana
Coll de la Font del Dineral
Tossal Galliner
Prades Roca dels Corbs
Riu de Prades CANTAGUIN
EUSC
AN
TAC
ORBS
Solanes del Ferreró
SE
RR
A D
’EN
BA
RD
INA
Casa forestal de Castellfollit
Bosc Gran
Mola del Guerxet
Ref. els Cogullons
Mola dels Quatre Termes
el Brugent
L ’ A L T C A M P els Picons
Pic de l’Àliga
Casa Forestal de la Pena
Plans de Sant Joan
els Bressons
els Plans
Comellarde les Cent Fonts
Montblanc
Rojalons
Coll de Rojals
Rojalsla Baridana
Mas de Noguers
Les Garriguesla Bartra
Farenael Castell de Ganyes el Pinetell
E L B A I X C A M P
Punta de Curull
Coll de la Mola
Prades
P N I N D E P O B L E TRN B
ARRANC DEL TILLAR
RN BARRANC DE LA TR
INITA
T
Cedres de l’Hortdels Salesians
Barranc de les Fargues
Barranc de la Argentada
Mirador de la Pena
Font de la Teula
Barranc de la Vall
Roca de Ponent
Tossal de la Creu
Bar
ranc
de
la P
en
a
Barranc d
e la
San
tíssima Trinitat
774p
Roca de l’Abella
A Lleida
A Tarragona
0 5 km
Barcelona
Girona
Lleida
la Seu d’Urgell
Manresa
TarragonaTortosa
335000 340000 345000
4585
000
4580
000
340000335000
330000
330000
4580
000
4585
000
345000
Aparcament
Límit comarcal
Centre d’informació del Parc
Àrea de lleure
Cim
Mirador
UTM fus 31NEuropean Datum 1950
FontDepartament de Medi Ambient i HabitatgeInstitut Cartogràfic de Catalunya
Mina
Refugi
Castell/Torre
Edifici religiós d’interès
Barrera o cadena
Seu del Parc Autopista
Ferrocarril
Nacional/Autonòmica de 1r ordre
Autonòmica de 2n ordre
Carretera asfaltada
Pista forestal
Límit municipal
Arbre monumental
Paratge Natural d’Interès Nacional
Reserva NaturalParcial (RN)
El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet forma part, juntament amb el de Santes Creus i el de Santa Maria de Vallbona de les Monges, del conjunt de monestirs cistercencs establerts a la Catalunya Nova a la segona meitat del segle XII, com a instrument de reorganització i repoblació de les noves terres conquerides per la Monarquia catalanoaragonesa als musulmans. Pels seus excepcionals valors històrics, arquitectònics i artístics, l’any 1991 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO.La seva història es remunta a l’any 1151, quan Ramon Berenguer IV va cedir a l’abadia de Fontfreda (prop de Narbona) uns terrenys a la Conca de Barberà per tal de fundar un monestir cistercenc. La primera comunitat constituïda, dirigida per l’abat Guerau, data de l’any 1153. La comunitat, protegida pels reis i les cases nobles més importants del país, va tenir una vida molt pròspera durant els segles XII al XVIII, amb possessions territorials i dependències que s’anaren estenent al llarg de tota la Corona Catalanoaragonesa. Aquesta situació es va reflectir en les construccions que s’anaren edificant en el conjunt monàstic.El conjunt monàstic es compon de tres recintes tancats. El primer recinte, al qual s’accedeix des de l’antiga porteria (s. XVI), era destinat a les activitats agrícoles i industrials (magatzems, tallers, habitacions dels camperols, etc.). Com a elements arquitectònics importants s’hi troba la capella de Sant Jordi (1452),
feta construir per Alfons el Magnànim. Al seu costat, la Porta Daurada (s. XV), fortificada, dóna entrada al segon recinte. Enmig de la plaça Major es troben les restes de l’antic Hospital de Pobres, amb la capella de Santa Catalina (1250), obra romànica tardana i una esvelta creu de terme (s. XVI). Fora del recinte, dins els horts, es pot contemplar el Palau de l’Abat (1591-1776). La magnífica Porta Reial, flanquejada per dues grans torres, dóna entrada al tercer recinte, protegit per les imponents muralles que va fer construir Pere III a partir de 1366. També s’obre cap a les muralles el portal barroc de l’església construïda el segle XVII pel duc de Cardona.
Itinerari núm. 1: Itinerari de natura per l’alzinar de la penaItinerari de descoberta que s’endinsa al Paratge tot passant per antigues pedreres, pel bosc de ribera, l’alzinar litoral i la pineda fins a arribar al mirador de la Pena (997 m), des d’on es contempla una vista panoràmica de la comarca de la Conca de Barberà.Aquest és un itinerari ideal per a una primera aproximació al Paratge. S’hi poden contemplar les principals espècies vegetals associades a la comunitat de l’alzinar litoral, apreciar els diferents estrats de vegetació i la dinàmica de les formacions vegetals, així com identificar els principals elements del paisatge. D’altra banda, també s’hi poden descobrir els antics usos i aprofitaments del bosc.
1 Mola dels Quatre Termes Arxiu PNIN Poblet
2 Monestir de Santa Maria de Poblet Arxiu PNIN Poblet
3 Alzinar (bosc de Poblet) Arxiu PNIN Poblet
El Monestir de Santa Maria de Poblet Conèixer el paratge
2 3
• Hi ha un elevat risc d’incendi a tota la zona. Per raons de seguretat i conservació, és expressament prohibit fer foc fora dels llocs especialment preparats. Cal utilitzar les àrees
de lleure.• Respecteu les infraestructures i utilitzeu les
papereres i els contenidors adequats per dipositar-hi les escombraries.
• No embruteu les fonts ni els cursos d’aigua.• L’acampada lliure no és permesa.• Es recomana seguir els itineraris senyalitzats per conèixer el bosc.• Només es permet la circulació motoritzada a les
pistes forestals obertes a l’ús públic. Respecteu la senyalització.
• Respecteu la vegetació. El grèvol i el teix són espècies protegides i la recol·lecció n’és prohibida.
• Seguiu les normes bàsiques de recol·lecció de bolets per tal de no malmetre el seu sistema regeneratiu.
• Respecteu la fauna. No es permet capturar o molestar els animals excepte les espècies cinegètiques i amb els permisos oportuns. El bosc de Poblet té la qualificació de Refugi de Fauna Salvatge.
• L’escalada està regulada en tot el Paratge Natural.• L’ús públic està regulat per una normativa
específica.• Per a una informació més completa, adreceu-
vos als centres d’informació del Paratge, on a més de fullets informatius hi trobareu plànols, guies i llibres que us en facilitaran la visita.
Itinerari núm. 2: Itinerari per la història del bosc de pobletEn aquest itinerari es descobreixen restes dels diferents llocs que van marcar la història del bosc, així com les restes d’antics usos i aprofitaments.D’entre els principals usos del bosc cal destacar l’aprofitament d’àrids que ha deixat empremta en les formacions rocoses. De les pedreres s’extreia material per a la fabricació de llambordes i més tard per a la producció de matxaca per a la construcció de carreteres i vies fèrries. Dins l’alzinar podem trobar restes d’antigues carboneres, que durant segles va ser una de les principals fonts de treball i d’aprofitament de l’alzinar del bosc de Poblet.Els senders eren la principal via de comunicació en altres temps. En alguns trams d’aquest itinerari es troben indicis d’aquest trànsit en forma de marges de pedra seca. També destaca l’existència de dues fonts, la font dels Boixets i la font del Deport. Al llarg del recorregut també es troben antigues edificacions, com la casa forestal de la Pena, d’arquitectura modernista, i el pou de gel.El tram més interessant de l’itinerari és el corresponent a la senda del Colom, via que fra Pere Marginet (s. XV) utilitzava per traslladar-se de la cova on vivia com a ermità al monestir de Poblet els diumenges i dies de festa per participar en els oficis religiosos.
Itinerari núm. 3: Itinerari per la teixeda i la roureda de roure rebollRecorregut d’interès botànic que transcorre per la Reserva Natural Parcial del barranc del Tillar. S’inicia a l’àrea de lleure de la font de la Teula i, passant per la casa forestal del Tillar, d’arquitectura modernista, s’arriba al punt culminant de l’itinerari, el tossal de la Baltasana (1.201 m), el cim més elevat de les muntanyes de Prades. Des d’aquest indret, es pot gaudir d’una panoràmica circular amb excel·lents vistes de la reserva natural parcial, la serra de Montsant, la vila de Prades i, fins i tot, en un dia clar, dels Ports i el Pirineu.Al llarg de l’itinerari, es pot observar la important comunitat de teix (Taxus bacatta) del barranc del Tillar, la roureda de roure reboll (Quercus pyrenaica), única a tot Catalunya, pinedes de pi rajolet (Pinus sylvestris) d’edat avançada, i antigues repoblacions als Plans de Pagès.
Normes i consells
1 Roca de l’Abella Arxiu PNIN Poblet
2 Àrea de lleure Font de la Teula Arxiu PNIN Poblet
3 Barranc de Castellfollit Arxiu PNIN Poblet
4 Barranc de la Pena Arxiu PNIN Poblet
Contraportada: Casa forestal de la PenaAutor: Richard Martin
3 41 2
Informació i centres d’interès
Centre de Gestió i Informació del PNIN de PobletCtra. Les Masies s/n43440 L’Espluga de FrancolíTelèfon: 977 871 732Fax: 977 870 101A/e: pnpoblet.dmah@gencat.catWeb: www.parcsdecatalunya.net
Oficina de Turisme de PobletPasseig de l’Abat Conill, 943448 Poblet (Vimbodí i Poblet)Telèfon: 977 871 247Fax: 977 871 287A/e: oturconca@concadebarbera.catWeb: www.concadebarbera.info
Oficina de Turisme de l’Espluga de FrancolíPlaça del Mil·lenari, 143440 L’Espluga de FrancolíTelèfon: 977 871 220A/e: tur.espluga@esplugadefrancoliWeb: www.esplugadefrancoli.cat
Oficina de Turisme de Vimbodí i PobletPlaça Major, 143430 Vimbodí i PobletTelèfon: 977 878 024Fax: 977 87 84 31A/e: ajuntament@vimbodiipoblet.catWeb: www.vimbodipoblet.cat
Superfície (Servei de Planificació DMAH. Actualització dades: 2008)
2.460 ha (PNIN) 919 ha (reserva natural)
Municipis Vimbodí i Poblet L’Espluga de Francolí
Comarques La Conca de Barberà
Data de Creació Llei 22/1984, 9 de novembre, que declara Paratge
Natural d’Interès Nacional una part de la vall del Monestir de Poblet.
Protecció de caràcter internacional Aquest espai està inclòs a la xarxa Natura 2000, regió
mediterrània, com a zona d’especial conservació per a les aus i com a lloc d’importància comunitària.
© GENERALITAT DE CATALUNYADEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE, Direcció General del Medi NaturalSERVEI DE PARCS Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Dipòsit legal: B-16565-2005Maquetació: Lluís Mestres / Jordi Ruiz / Marta Vilches
www.parcsdecatalunya.net