Post on 05-Aug-2020
www.otsiera.com 1
L’Olla de Baio o l’origen de la nit
I si... sempre fos de dia? O de nit? Observar la nit, parar-‐hi atenció, pensar-‐hi, sentir-‐la, valorar-‐la... Posar de relleu l’alternança de nit i dia, el contrast entre el món de la nit i el món del dia... Quines activitats podem dur a terme per tal d’obrir els ulls vers un aspecte de la realitat que potser passem per alt? Trobareu aquí una petita tria d’endevinalles i de poemes, un relat del poble guaraní del Paraguai, l’Olla de Baio; un mite egipci de la Creació, en el qual la separació de nit i dia hi juga un paper important... Trobareu una sèrie de recursos que poden ajudar a vestir itineraris ben diversos segons les condicions de treball, el medi i l’edat del grup, convidant a fixar-‐nos en la nit, a parar-‐hi atenció. A contrastar nit i dia, a recollir elements relacionats amb la nit, a fruir-‐ne. I ben impregnats de “nit”, podem fer un altre pas: aprendre a fer servir el llenguatge en els seus registres simbòlics per poder referir-‐nos a realitats subtils. Perquè quan les realitats adquireixen vida i fondària ens ofereixen la possibilitat d’indagar aquesta vida i aquesta fondària arreu. Si mirem cap a l’interior, què seria la nit, què seria el dia? El diàleg d’un rabí amb un grup d’estudiants pot donar peu a estirar aquesta reflexió. Acompanyem la tria de textos amb algunes propostes i suggeriments sorgits en una sessió de treball d’un grup de mestres. Quan des de l’àrea de naturals parlem del sol i de la lluna; o del sistema solar i dels moviments dels planetes, procurarem que tot l’itinerari d’aprenentatge multipliqui els interrogants, el desig d’aprofundir més i més. Però, a més, no oblidarem que la comprensió humana es basteix sobre dos pilars. Un és el pilar analític, conceptual, descriptiu. L’altre és el contemplatiu: la mirada atenta, mirada amb el cor, amb tot l’ésser, una mirada que aprèn a assaborir la realitat i a valorar-‐la. I aquest pilar contemplatiu té els seus propis llenguatges: simbòlics, poètics, musicals, visuals. Els llenguatges conceptuals ens permeten descriure, interpretar, analitzar, abstraure. Alhora, des del silenci dels conceptes, els “altres” llenguatges són instruments al servei de l’exploració profunda que conviden a aproximar-‐se a la realitat amb tots els sentits, amb tot l’ésser; instruments que ofereixen suport a l’atenció contemplativa i que donen forma a la comunicació d’aquell nivell de comprensió i valoració que neix en el sí del nostre silenci. Milers de generacions d’éssers humans han après molt deixant-‐se impregnar pels misteris de la nit. I s’han esforçat per comunicar-‐ho. Aquí en trobarem alguns exemples que ens poden ajudar a descobrir-‐ho, avui, nosaltres.
2 www.otsiera.com
ENDEVINALLES I POEMES Endevinalles ens parlen de: la lluna, les estrelles, el cel amb núvols, el silenci: Per les estances del cel es passeja una donzella, vestida de robes blanques i brillant com una estrella. Un llençol apedaçat que punta d’agulla no hi ha tocat.
Sempre quietes, sempre inquietes, dormint de dia, i de nit despertes. Sóc una cosa impalpable, no faig soroll de cap mena, arreu sóc molt poc estable i em trenca qui m’anomena.
Alguns poemes El cel El cel és un camp ple de meravelles, l’ha llaurat el sol, la lluna és qui el sembra. La llavor que hi cau tot sovint arrela arrela i floreix, cada flor, una estrella. (Apel·∙les Mestres)
Nit Nit sense lluna, nit fosca, ombra i silenci pel bosc, el batre d’ales d’una òliba i les petjades d’un llop. Nit als carrers i a les places tot és tancat i barrat, vola una rata pinyada com un paraigua espatllat. (Núria Albó)
L’hora de l’alba Donem-‐nos la mà és l’hora de l’alba donem-‐nos la mà que l’ombra se’n va. (Tomàs Garcés)
Els estels brillen És una de les coses més alegres veure entre els núvols els estels brillar. (Joan Maragall)
www.otsiera.com 3
L’OLLA DE BAIO
Al principi ningú no dormia, perquè no existia la nit. El Sol mai no deixava de brillar, i estava sempre immòbil en el cel. Al mig de la selva, en una clariana sempre il·∙luminada pel Sol, dins una enorme olla, Baio hi tenia tancada la foscor, i amb ella també hi tenia presoners tots els ocells i animals nocturns. Els éssers humans eren molt feliços, perquè sempre tenien llum. Així estaven les coses quan, un dia, un pare i el seu fill van sortir a caçar. Tot perseguint un cérvol van arribar al centre de la selva, i allà van veure l’olla de Baio. -‐Marxem d’aquí -‐va instar el pare-‐. Aquesta olla deu pertànyer a Baio, el geni de la selva, i s’enfadarà molt si ens troba aquí.
-‐Espera’t un moment -‐va replicar el noi-‐. Mai no havia vist una olla tan gran; què hi deu haver dins? -‐Si és de Baio, més val no saber-‐ho -‐va dir el pare-‐. El que hem de fer és marxar ben de pressa.
Però el noi no es va poder estar de colpejar una mica l’olla amb el seu arc, per descobrir si era plena o buida. I va resultar ser molt fràgil! A penes el noi li acabava de donar dos o tres cops, l’olla es va esberlar i es va obrir una gran esquerda.
4 www.otsiera.com
Ai las! El que va passar! Per aquella esquerda es van escapar la nit i totes les seves criatures. El mateix Baio, molt enfadat, es va amagar en la nit. Tot estava fosc. No hi havia ni el menor indici de llum. El noi va plorar desconsolat. El seu pare i ell van tornar a les palpentes cap al campament. -‐Què ha passat? On se n’ha anat el Sol? -‐preguntava la gent, molt espantada. I ells els van explicar com tota la negror havia sortit de dins de l’olla de Baio. Tots tenien molta por, perquè, acostumats com estaven a la claror i l’escalfor del dia, la foscor i el fred els feia pànic. “Què farem ara? -‐es lamentava la gent-‐. Com aconseguirem que es torni a fer de dia? Si no aconseguim que torni a brillar el Sol no podrem anar a caçar, i ens morirem de gana.” Van fer tota mena d’ofrenes i de sacrificis perquè tornés a brillar el Sol, però va ser inútil, res no feia efecte. Ningú no va pensar en demanar consell a les àvies. Van passar dies i dies, el cel continuava fosc i les provisions s’acabaven. Finalment, l’àvia gran, la mes vella i més sàvia de totes les àvies del poblat, cansada d’esperar que algú se’n recordés d’ella, va anar a buscar el noi que havia esquerdat l’olla al seu amagatall. -‐Si vols tornar a veure el Sol, hauràs de demanar a les abelles que et deixin la seva cera i la cremes. El noi així ho va fer. El fum de la cera va pujar cap el cel, i de mica en mica va aclarir la foscor i va fer que el Sol, que abans estava totalment immòbil sortís de les tenebres i es posés a caminar. Des d’aquell moment el dia i la nit es van alternar, i els éssers humans van poder continuar vivint més o menys com al principi, encara que, naturalment, les coses ja no fossin com abans. (Aquesta història la conten els aché -‐ una branca de la gran família guaraní-‐; viuen a les selves del Paraguai. Adaptació de la versió recollida a: J. M. de Prada Samper. Mites, contes i llegendes dels cinc continents. Barcelona, Joventut, 1999. pgs. 179-‐181)
www.otsiera.com 5
Suggeriments i propostes Sessió de treball. Un recull de propostes Les primeres activitats que durem a terme seran un toc d’atenció vers un fet d’allò més quotidià: l’alternança de nit i dia. I “toc d’atenció” vol dir despertar i posar en acció el conjunt d’eines cognitives humanes. Molt especialment aquelles que entronquen amb les arrels del sentir: la imaginació i l’atenció receptiva. Sorprendre els nens i les nenes pot afavorir aquest “toc d’atenció”. Com, per exemple, iniciar l’activitat en una habitació fosca. -‐ Què passaria si sempre fos de nit? I si la llum no existís? Deixem volar la imaginació. Un món sense dies, un món sense nits... com seria? Podríem escoltar sons nocturns (hi ha disponibles nombroses gravacions de grills, d’ocells nocturns, d’ambients nocturns: vegeu apèndix). -‐ Resoldre endevinalles. Algú en sap alguna altra? O alguna frase feta? Les endevinalles ens predisposen a l’escolta, estimulen la imaginació. És important crear les condicions per poder assaborir la narració. Lectura de l’Olla de Baio
Els itineraris de treball poden ser ben diversos. La lectura pot constituir el punt de partença d’una sèrie d’activitats entorn a la nit i el dia, la foscor i la llum; o pot situar-‐se com a punt mig, després d’unes primeres activitats de recollida de tot el que coneixem o ens suggereix la nit, per tal de –gràcies a la narració-‐ poder estirar més fils i anar més enllà. Amb l’objectiu d’incloure en l’itinerari reflexió i contemplació, llenguatges conceptuals i llenguatges simbòlics, paraules i silencis, diàleg i expressió personal, contacte amb la “nit” i el “dia” des de la percepció, el sentir, la ment, l’acció, de tal manera que la realitat pugui créixer i arribi a ressonar de debò en nosaltres. Abans o després de la lectura, sigui quina sigui la dinàmica que es dugui a terme, pot incloure:
-‐ Recollir el que coneixem: elements de la nit (lluna, estels, animals de la nit, sons, oficis, activitats del dia i de la nit, ...); recollir també experiències personals (a la natura, o a casa), tot allò que pugui suggerir la nit com a experiència viscuda. -‐ Recollida d’imatges. L’itinerari anirà omplint la sala, l’aula, l’espai en el que s’està, d’imatges, dibuixos, paraules...
-‐ Ens adonarem que hi ha coses més difícils de comunicar en paraules que d’altres. Com explicaríem a algú que no ho hagi vist mai: ...què és la lluna? i els estels? i la foscor? i la nit? i el sol? Es tracta d’elements contraris o bé complementaris? Parlem-‐ne.
6 www.otsiera.com
-‐ Experimentem la foscor. Després d’una estona podem encendre una espelma, una petita llàntia, o una llanterna. Observem com canvia tot. Observem la flama. -‐ Joc: amb els ulls tapats. Les criatures es mouen per la sala una estona, en silenci i sense veure-‐hi, fins que donem el senyal d’aturar-‐se i fer una cadena; les mans sobre les espatlles de qui trobem al davant. Retirarem el mocador o la roba que tapava els ulls de l’última criatura, i aquesta serà la que guiarà la marxa del grup (si l’espai és ampli, es pot fer en silenci, enviant senyals per mitjà de pressionar les espatlles. Si no hi ha gaire lloc, serà més fàcil moure’s seguint indicacions de veu). Diàleg en acabar el joc: què hem notat, com eren les coses a les fosques; com eren quan ens movíem sols i quan hem fet la cadena; guiar-‐se pels ulls o no: què és el que canvia.
-‐ En un moment en que la vida de les abelles es troba tan amenaçada, la lectura de l’Olla de Baio pot ser també una oportunitat per a recordar el paper tan imprescindible que fan en la natura, i tot allò que aporten a la vida humana.
-‐ I si mirem endins, què seria la nit? què seria el dia? Enfora, la nit és..., el dia és..... Endins, la nit és..., el dia és... -‐ Poc a poc anem assaborint una paraula minúscula, “nit” (o dues paraules minúscules: nit i dia), paraules més que breus que engloben realitats immenses. Incorporem a l’itinerari activitats contemplatives. Per exemple: . Lectura d’alguns poemes. Després de la lectura cadascú triarà el que més li ha agradat, el copia i l’il·∙lustra. . Escolta de sons de la natura a la nit. En reconeixem algun?
. Audició d’alguna composició musical relacionada:
La suite per piano de Claude Debussy, Clar de lluna; algun fragment de la sonata Clar de lluna de Beethoven; o dels Nocturns de F. Chopin, o de la Petita serenata nocturna de W. A. Mozart (especialment el segon moviment, Andante), de Boccherini la Música nocturna dels carrers de Madrid. O la inquietant Nit a la muntanya pelada de Mussorgsky. Quines nits més diferents! Quines experiències més distintes i quanta riquesa expressiva! Triem la peça, un fragment, més aviat breu, que no es faci llarg. Més val que quedin ganes de sentir-‐ne més; sobretot evitar generar avorriment per causa d’haver superat l’estona en que és possible mantenir la capacitat d’atenció i gaudi. L’estona d’audició pot ser una proposta de més d’un dia. Buscar i variar els punts d’atenció: ens fixem en un instrument o en un altre, comentem el que ens hagi pogut suggerir una peça o una altra; si percebem o no alguna relació amb la nit, què ens vol dir el compositor... Cadascú busca una paraula que es relacioni amb el que li ha suggerit la peça. També podem no dir el títol de l’obra, donar-‐n’hi un (o més d’un) a partir dels comentaris d’uns i altres; després els comparem amb el nom “oficial” de la composició.
www.otsiera.com 7
. Recerca i contemplació d’imatges de nit, lluna, albades... Exemples:
-‐ Una exploració de les obres de Mark Rothko. Busquem quina ens suggereix més la nit. Podem també fer-‐ne una tria, des de les composicions en les que dominen els negres i blaus, a les de vermells i taronges, passant per les que combinen tons foscos i lluminosos: assaborim, mirem, ens impregnem. Després d’una estona/moments de silenci, atents al nostre interior, podem fer la nostra pròpia composició. -‐ Altres: Van Gogh (Nit estelada sobre el Roine, la Lluna i el xiprer -‐Nit estelada-‐... i tantes altres!), Joan Miró (Lluna i ocell, Gos bordant a la lluna, i tantes obres relacionades amb la nit, la lluna, els estels, les constel·∙lacions). Les albades i les nits de Modest Urgell, o les nits de lluna de José Cuneo, pintor uruguaià del segle XX. -‐ Fotografies de qualitat d’elements i escenes de nit. Cadascú pot aportar alguna imatge. Compartir, comentar: què ens suggereix aquesta, aquella, l’altra. Quina prefereix cadascú, què en destacaria. -‐ Les podem projectar acompanyades de sons, de música. Oferint les condicions, i el temps, per poder-‐ho assaborir tot plegat.
(Per les músiques i les pintures, vegeu l’apèndix) -‐ En algun moment cadascú farà el seu propi dibuix a partir de la narració, a partir del diàleg, de l’audició, o de la contemplació d’imatges. Dibuix, poema, carta... -‐ I, és clar, buscar l’ocasió, el moment, de poder-‐se estirar sota un cel estelat! Sortida, colònies, excursió... Mirar, olorar, escoltar, observar, cantar, deixar-‐se impregnar, obrir-‐se plenament a la nit! A casa, a l’esplai, a l’aula... aquest conjunt de propostes estan al servei de que cadascú creï l’itinerari més adequat segons el grup, l’entorn, les condicions, sense perdre de vista aquelles paraules de Kieran Egan:
Des del punt de vista de l’educació, el repte és arribar a convertir en estrany allò que resulta tan familiar, arribar-‐se a meravellar d’allò que semblava tan natural i evident!
8 www.otsiera.com
Un itinerari de treball
1. Llegim el text de "L'olla de Baio". 2. Portem a l'aula dos trossos de paper continu de dos colors diferents si pot ser: blanc i blau fosc (un clar i l'altre més fosc). Dividim la classe en dos grups i demanem als alumnes que es fixin i vagin anotant tot el que surt a la lectura: un grup anota tot el que faci referència al "dia" i l'altre grup es fixa en tot el que es diu al voltant de la "nit". Un cop llegit, ho posem en comú i demanem que ho escriguin o dibuixin i ho enganxin en el mural-‐llençol corresponent. Cal anotar-‐ho tot: activitats, animals, sentiments... 3. Un cop anotat, ens ho mirem i en parlem: què veiem? (La següent pregunta podem posposar-‐la després d'haver fet el punt 4). Què afegiríem al "dia"? I a la "nit"? Per què? 4. Podem proposar una experiència: portar o endinsar els alumnes en un lloc fosc i veure les seves reaccions. Si es fa en silenci, se'ls pot demanar que notin què senten per dins enmig de la foscor. Després encenem una espelma i demanem el mateix: com et sents ara? Ho compartim i en parlem. Què hem experimentat? Què ens ha passat? Què hem sentit? En què ens ha fet pensar? 5. Demanem que pel pròxim dia portin informació de tot tipus sobre el dia o la nit segons al grup que hagin estat. També es pot centrar més en el Sol i la lluna: què són? 6. Compartim la informació que porten sobre el dia-‐Sol i la nit-‐lluna. Fem un altre pas. Què ens suggereixen? Què ens suggereix la lluna? I el sol? De què ens “parlen” cadascun d’ells? Adonar-‐nos que diuen més coses del que podríem esperar. Què representen a diferents cultures, pobles o religions? Treball d’interpretació del llenguatge simbòlic pròpiament. 7. Proposar individualment, per parelles o grups fer el nostre propi conte, poema, cançó... utilitzant un d'aquests símbols. Pensar primer què volem dir i, després, com podem dir-‐ho o quina imatge ens pot ajudar a transmetre el que volem dir.
(Núria Monteis Febrer)
www.otsiera.com 9
Pensem en activitats que es poden dur a terme en diferents ocasions i anys. No hi ha cap tema, cap realitat, que s’exhaureixi per haver-‐la abordat un cop, i l’art és poder-‐hi tornar quan ens sembli adient, a partir de nous recursos. Per això el llistat de músiques, d’obres d’art, de possibilitats i... de textos; suggeriments per poder triar allò més idoni per a cada edat, per els diversos fils que vulguem estirar, per a aquella ocasió o aquella altra. Per una edat serà adient l’Olla de Baio. En un altre moment, en canvi, quan la curiositat per les piràmides, les mòmies, el món de l’antic Egipte és ben viva, serà la narració d’Aton, Nut i Gueb, la que ens convidarà a considerar el valor de la nit i del dia. O segur que es presentarà alguna bona ocasió en la que un breu diàleg, com el que trobareu tot seguit, entre un rabí i els seus deixebles, ens permeti aprofundir en allò que ens fa més savis i més humans. Com hi haurà també una situació adient per explorar la narració nadalenca del naixement... Perquè aquesta és la gran aportació del llenguatge simbòlic, metafòric: va trenant una trama d’unió entre el dins i el fora, com més comprenem més equivalències es despleguen, més mestratges, més vida adquireix la realitat –la interior i l’exterior-‐, més es difuminen les fronteres entre les realitats visibles i les subtils. El món exterior s’amplia, cobra vida: en aquest cas es tractava de la nit, i de la contraposició o complementarietat entre nit i dia. I alhora ens convida a explorar la realitat interior. Com més elements, més nivells, més cares, assumeix i mostra una realitat, major és el seu poder simbòlic, el seu poder “d’apuntar a...”
En quin moment acaba la nit i comença el dia?
Un rabí preguntà un dia als seus deixebles: -‐ En quin moment acaba la nit i comença el dia? -‐ Quan es pot distingir un fil blanc d’un fil negre –respongué un dels estudiants.
-‐ Quan a certa distància es pot distingir una olivera d’un ametller -‐digué un altre. -‐ Quan des de lluny es pot distingir una ovella d’una cabra -‐contestà un altre. -‐ Aneu tots equivocats -‐digué el rabí-‐. Acaba la nit i comença el dia quan a qualsevol distància sabem veure en tota persona un germà o una germana.
10 www.otsiera.com
GUEB I NUT
Aquesta història es basa en un dels mites de la creació de l’Antic Egipte; procedeix de la ciutat d’Heliòpolis, i se’n varen trobar diverses versions entre els Textos de les Piràmides (del 3.000 a.C. aproximadament) En el principi tot era foscor i aigua freda i quieta com el marbre negre. Res no es movia en aquell obscur silenci. Un dia, una petita ona es va formar per dessota de l’aigua negra i una poncella de flor de lotus va sortir cap a enfora. Tal com s’anaven obrint els pètals, brillaven en la foscor. Al bell mig de la flor hi havia el nen déu daurat, Aton. Aton es posà dret i projectà el primer raig de claror lluminosa sobre el món. Però abans de poder gaudir de l’esplendor, la flor es va tornar a cloure i es va enfonsar de nou dins la negra profunditat. Això mateix va passar un cop i un altre. Aton, sense cap altra companyia que la foscor i la llum, se sentia sol. I per això va començar a bufar per sobre els palmells de les seves mans : “Xu... xu... xu...” Al seu voltant s’arremolinaren ràfegues d’aire que van travessar l’aquós erm. Era Xu, déu de l’aire. Aton va provar-‐ho encara més fort : va bufar una vegada més per sobre els seus palmells ... Per tot arreu van volar gotes d’humitat. Era Tefnut, deessa de la rosada i la pluja. Xu i Tefnut es divertien jugant i fent-‐se bromes. Xu bufava vents de tempesta que empenyien l’aigua amb força fins transformar-‐la en onades. Tefnut hi enviava pluja que tornava a aquietar les aigües. Eren imprevisibles i impetuosos. Xu i Tefnut van tenir dos fills : Gueb, déu de la terra, que va créixer verd com el jade de tanta pluja amb que la seva mare el va ruixar. I Nut, deessa del cel, pura i transparent, envoltada de l’amor dels seus pares. Gueb i Nut eren inseparables, sempre estaven junts. Aton estava amoïnat. “Si continuen tan junts, un de l’altre, no tindré espai per a la meva creació”. Gueb i Nut, però, no es volien separar. Al final, Aton va perdre la paciència i va cridar a Xu, el pare, per a que els separés. Xu va obeir. Va esmunyir-‐se entre els seus dos fills i aleshores va aixecar Nut com si sostingués enlaire un tendal blau, i a Gueb, va mantenir-‐lo amb fermesa immòbil sota els seus peus.
www.otsiera.com 11
Gueb es debatia per alliberar-‐se. Els seus crits van provocar els primers terratrèmols i enfurismat va fer vomitar els volcans. Telfnut va intentar calmar-‐lo amb el seu alè de pluja apaivagador, i les seves llàgrimes van fer brotar plantes i arbres arreu. Xu sostenia la seva filla enlairada, arquejada com una volta silenciosa per sobre de Gueb. Gueb feia força per aixecar-‐se, però Xu el mantenia immòbil amb fermesa. I mentre Gueb, ajagut esguardava Nut, el seu perfil es va anar convertint en les muntanyes i valls de l’escorça terrestre. Les llàgrimes de Telfnut, la seva mare, van fer córrer rius i van emplenar llacs. Per fi, Aton va tenir espai per crear tot el que volia, i va escampar per la pell de Gueb ocells, tota mena d’animals i de plantes. Aton va sentir llàstima per Gueb i Nut que es delien per ajuntar-‐se de nou i creà milers i milers d’estels que va escampar per tot el cos de Nut. També hi posà una lluna i els planetes. “Mira, Gueb! Ara podràs veure Nut en la foscor”. De dia era la llum d’Aton la que il·∙luminava tota la seva creació, però en la foscor de la nit, era la bellesa de Nut la que es deixava veure arreu. I Gueb quedava embadalit admirant-‐la.
(Font del text i les il·∙lustracions: Dianne Hofmeyr ; Jude Daly. El portador d’estels : un antic mite egipci sobre la creació. Barcelona, Intermón, 2001)
12 www.otsiera.com
Apèndix Sons nocturns. Grills: http://www.youtube.com/watch?v=yy9VFeUiP00 (1 min.) http://www.youtube.com/watch?v=e-‐8W0K2sFhg (4 min.) Enllaços a les músiques proposades: Claude Debussy. Clar de lluna, suite per piano http://www.youtube.com/watch?v=ja7v4JTsLVw M. Mussorgsky. Nit a la muntanya pelada http://www.youtube.com/watch?v=B7Au43sl-‐bs W.A. Mozart. Petita serenata nocturna l’Andante: http://www.youtube.com/watch?v=zF4E-‐vI1ROU o: http://www.youtube.com/watch?v=wH7z3VMvpIc Luigi Boccherini. Música nocturna dels carrers de Madrid http://www.youtube.com/watch?v=_RjKmTVFJSo Frederick Chopin. Nocturns http://www.youtube.com/watch?v=9E6b3swbnWg L. Beethoven. Clar de lluna, sonata http://www.youtube.com/watch?v=5-‐MT5zeY6CU http://www.youtube.com/watch?v=nT7_IZPHHb0 Per les pintures, visiteu el Rebost de: www.otsiera.com http://www.otsiera.com/ca/category/el-‐rebost/calaix-‐dart/