ABRAÇADA

El mot abraçada implica quelcom agradable, reconfortant, que ens fa sentir bé. I és una paraula molt comú. Per tant és essencial escriure-la correctament.

A les xarxes socials abunden els comentaris amb la paraula abraçada, però no tothom l’escriu bé. La meva intenció no és ni esbrinar el perquè ni jutjar ningú, sinó aconseguir que abraçada s’escrigui com cal.

I explicar-ho d’una manera entenedora per a tothom.

Comencem amb la c trencada (ç), perquè abraçada no s’escriu ni amb una S ni amb dues, com m’he fet un tip de veure, sinó amb una C que, ups, s’ha trencat. De fet, la Ç és una evolució de la Z visigòtica.

Recordeu, sisplau, que abraçada s’escriu amb una Ç, igual que el mot plaça.

Pel que fa a les vocals, res de ficar una E enlloc (com també he vist molts cops). Les vocals d’abraçada són molt fàcils de recordar perquè es tracta de la mateixa: AAAAAAAAAAAAAA! Bé, no tantes vegades, és clar, només quatre. 4 vegades A i ja ho tenim.

ABRAÇADA

Ep, no marxeu que no he acabat amb l’abraçada!

Quan ens acomiadem amb la paraula abraçada, generalment l’escrivim després de l’article. Diem: una abraçada, oi? Pero no tothom escriu una abraçada quan això vol dir, perquè hi ha qui escriu malament l’article.

La segona vocal de l’article. Amb la primera, la U, encara no he vist ningú que s’equivoqui, però sí moltes vegades amb la segona, que no és una E sinó una A.

Recordeu les 4 vegades A d’abraçada? Doncs continuem amb una A a l’article i, per tant, quan escrivim una abraçada tenim 5 vegades la lletra A:

UNA ABRAÇADA

Tothom que fins ara s’equivocava, s’ha de fixar que hi ha una C trencada i 5 vegades la vocal A.

UNA ABRAÇADA

És bonic fer una abraçada.

És molt agradable rebre una abraçada.

I és fonamental escriure bé una abraçada.

UNA ABRAÇADA!